41.
tornar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 regresar, volver, retornar, tornar p fr. Se'n van dilluns i tornen dissabte, se van el lunes y regresan el sábado. Tornar de viatge, de la guerra, volver de viaje, de la guerra. 2 [fer de nou] volver. Ja torna a ploure, ya vuelve a llover. 3 [en un discurs, un parlament] volver. Tornant [...]
|
42.
quan
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 cuando. El dissabte és quan ve més gent, el sábado es cuando más gente viene. 2 [interrogatiu] cuándo. Quan vindreu?, ¿cuándo vendrá usted? Digueu-nos quan us n'anireu, decidnos cuándo os vais a ir. conj 3 [el moment en què] cuando. Quan hi arribarem, ells ja seran fora, cuando lleguemos [...]
|
43.
paràlisi radial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
quedar el braç sota el cos d'una altra persona durant hores (paràlisi del dissabte a la nit). [...]
|
44.
cuando
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
es cuando más gente viene, el dissabte és quan ve més gent. prep 12 [durante] durant. Cuando la guerra, durant la guerra. [...]
|
45.
missa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
desde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hace tiempo ( una semana, un año, etc) fa temps (una setmana, un any, etc) que, d'algun temps (una setmana, un any, etc) ençà, d'una setmana (o d'un any, etc) ençà. 8 desde... hasta des de... fins (o fins a, o fins en). Desde el sábado hasta hoy, des de dissabte fins avui. Desde Lérida hasta Zaragoza [...]
|
47.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissabte(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
48.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]
VERB MODEL v intr 1 sortir, eixir. Hemos salido del cine a las ocho, hem sortit del cinema a les vuit. Salir de casa a dar un paseo, sortir de casa a fer una passejada. 2 [marcharse] sortir. El tren hacia Tarragona sale a las cinco, el tren cap a Tarragona surt a les cinc. 3 sortir. Sale cada sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería] sortir. 9 [ser elegido] sortir. 10 [una mancha] sortir, anar-se'n. 11 esport [corredores] sortir. 12 teatr sortir. 13 fig sortir. Salir de una dificultad, sortir d'una dificultat. 14 sortir. El jarabe ha salido demasiado espeso, el xarop ha sortit massa espès. 15 anar, sortir. ¿Cómo te ha salido el examen?, com t'ha anat l'examen? 16 venir, recordar tr. No me sale su nombre, no em ve (o no recordo) el seu nom. 17 [una oportunidad] sortir, sorgir, presentar-se pron. 18 a lo que salga (o a lo que saliere, o salga lo que saliere) [al buen tuntún] a la babalà, a si l'encerto l'endevino. 19 recién salido [de una escuela] acabat de sortir. 20 salir a sortir com, sortir igual a. El niño ha salido a su padre, el nen ha sortit com el seu pare. 21 salir a sortir a. La cena me salió a treinta euros, el sopar em sortí a trenta euros. 22 salir a donar. Esta calle sale a la carretera, aquest carrer dona a la carretera. 23 salir adelante fig sortir-se'n, tirar endavant. 24 salir bien, mal sortir bé, malament. Este proyecto le ha salido muy bien, aquest projecte li ha sortit molt bé. 25 salir bien librado (o parado) sortir-ne ben parat, sortir-se'n bé (o prou bé). 26 salir con sortir amb. Ahora sales con bobadas, ara surts amb bestieses. 27 salir disparado fig sortir disparat (o rabent, o com una bala). 28 salir empatados [votación] sortir (o restar) empatats. 29 salir mal parado fig sortir-ne malparat. 30 salir pitando (o de estampía) sortir rabent (o disparat, o com una bala, o com un llamp). 31 salir por fam [en una contienda] sortir en defensa d'algú, sortir a favor d'algú. v pron 32 sortir intr. El líquido se sale por este agujero, el líquid surt per aquest forat. El río se salió de su cauce, el riu va sortir de mare. El coche se salió de la carretera, el cotxe sortí de la carretera. 33 [rebosar] vessar intr, sobreeixir intr. 34 salirse con la suya fig [conseguir sus propósitos] sortir-se amb la seva. No sé cómo, pero siempre se sale con la suya, no sé com, però sempre se surt amb la seva. |
49.
haber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado hubo cine, dissabte hi hagué cinema. 10 [estar] haver-hi. Hay mucha gente en la reunión, hi ha molta gent a la reunió. 11 [ser] haver-hi. Ya hay bastante, ja n'hi ha prou. 12 [hacer] haver, fer. Tiempo ha que no lo hemos visto, temps ha que no l'hem vist. 13 algo habrá alguna cosa hi deu haver [...]
|
50.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa anar d'estar per casa. 51 hacer la casa [limpiar] fer dissabte. 52 levantar la casa [restablecer] fer ressorgir (o donar nova vida a) la casa. 53 levantar (o quitar) la casa desparar (o desmuntar) la casa. 54 mi (o tu, o su, etc) casa casa meva (o teva, o seva, etc). 55 muy de casa [casero] molt [...]
|