Fer saber. Li vaig intimar la nova. intimar la guerra Declarar-la. intimar un concili Convocar-lo. Ordenar autoritàriament de fer alguna cosa (a algú). El vaig intimar a sortir. Ordenar autoritàriament a algú (de fer alguna cosa). El rei intimà la rendició [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 p fr [comunicar] intimar. 2 [ordenar] intimar. Le intimé a salir, el vaig intimar a sortir. v intr 3 intimar, fer amistat. He intimado con tu hermana, he intimat amb la teva germana. v pron 4 [penetrar] introduir-se, penetrar intr. 5 p fr [contraer intimidad] intimar intr.  [...]

v tr 1 [fer saber] comunicar, hacer saber, intimar p fr. Li vaig intimar la nova, le comuniqué la noticia. 2 declarar. Intimar la guerra, declarar la guerra. 3 convocar. Intimar un concili, convocar un concilio. 4 [ordenar] intimar. El vaig intimar a sortir, le intimé a salir. v intr 5 intimar.  [...]

1 v. tr. assabentar. 2 declarar. 3 convocar. 4 ordenar, manar. 5 v. intr. amistar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intimar v tr - intimar v tr Un jutge o un tribunal, fer un requeriment amb una advertència a algú, de manera que el no-compliment implica mesures legals en contra del requerit. CA: El jutge el va intimar a lliurar la documentació. [...]

Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis. citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar algú perquè comparegui davant seu el dia i l'hora prefixats. citar a execució Intimar un deutor demandat perquè [...]

v intr 1 contreure comparatge. 2 [intimar] tractejar, relacionar-se pron.  [...]

v tr 1 [quitar toda esperanza] desesperançar, desenganyar. 2 [a un inquilino] desnonar, donar (o intimar) comiat. 3 med [a un enfermo] desnonar.  [...]