Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut [...]
El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:
Si voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.
Tothom ha participat en l'organització de l'acte.
[...]
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:
adjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.
adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb [...]
El verb dir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'fer conèixer allò que es pensa per mitjà de paraules o del llenguatge escrit' (No m'ho facis dir dos cops) o 'una carta, un llibre, etc., dur escrita alguna cosa' (Què diu aquest llibre?).
Ara bé, la forma [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
, de vegades també s'usen aquests verbs com a transitius (truca'l, telefona-la...), cal recordar que l'ús general és intransitiu (truca-li, telefona-li).
D'altra banda, de vegades el verb telefonar, especialment, també es fa servir com a verb de dicció ('dir per telèfon'). En aquest cas, és transitiu [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
