Resultats de la cerca bàsica: 7
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
encantar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat [...]
|
|
2.
encantar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vendre a l'encant. [...]
|
|
3.
ullprendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encantar, embruixar, amb la mirada. Fascinar. [...]
|
|
4.
encantàries
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
donar encantàries Encantar, fascinar, fer fer a algú el que hom vol. [...]
|
|
5.
enartar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encisar, encantar. [...]
|
|
6.
fadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una fada, exercir el seu poder (sobre algú). Encisar, encantar. [...]
|
|
7.
encantament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encantar o d'encantar-se; l'efecte. Per obra d'encantament. Rompre l'encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l'encantament de la gent davant els aparadors de les botigues. [...]
|
