L'apostrofació davant de sigles i acrònims varia d'acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA).
Pronunciació sil·làbica
En el cas de les sigles i els acrònims que es [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).