Resultats de la cerca frase exacta: 23
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
corregir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar a la regla (allò que se'n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar. Corregir el tema d'un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un mot. Corregir un defecte d'un vestit. Hi ha defectes que no es poden corregir. Emmenar a la mesura (allò que [...]
corregir
|
|
2.
recorregir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir de nou. [...]
|
|
3.
desesmussar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir l'esmussament (a una cosa esmussada). [...]
|
|
4.
ortofonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de corregir l'articulació defectuosa dels sons d'una llengua. [...]
|
|
5.
correctiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de corregir. Cal imposar-li un correctiu. Un correctiu de l'acidesa. [...]
|
|
6.
pessari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que es col·loca a la vagina per corregir el descens de l'úter o amb finalitats contraceptives. [...]
|
|
7.
esclaridor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esclareix. Escarpidor 2 . Pinteta usada per a desteixir, en el mateix teler, quan es tracta de corregir algun defecte de tissatge. [...]
|
|
8.
esmenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir 1 i 2. Aquest escrit, l'has d'esmenar, fes-te'l esmenar pel mestre. Si vols que et perdoni aquesta malifeta, cal que em prometis que t'esmenaràs. [...]
|
|
9.
dictat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dictar. Escriure al dictat. Mitja hora de dictat. La cosa dictada, especialment com a exercici escolar. Corregir el dictat d'un alumne. Seguir el dictat o els dictats de la consciència. [...]
|
|
10.
ortodòncia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'odontologia que s'ocupa de la prevenció i el tractament de les irregularitats en la posició de les dents. Tècnica que té per objecte tractar, corregir i prevenir les irregularitats de posició de les dents. [...]
|
corregir
1 1 v. tr. [LC] Emmenar a la regla (allò que se'n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar. Corregir el tema d'un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un mot.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Corregir un defecte d'un vestit. Hi ha defectes que no es poden corregir.
1 3 v. tr. [LC] Emmenar a la mesura (allò que és excessiu). Hauria de corregir la seva verbositat.
2 1 v. tr. [LC] Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (la persona que se'n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d'aquest vici. Si m'equivoco, corregeix-me.
2 2 v. intr. pron. [LC] Canviar la manera incorrecta de dir, de fer, etc. La crítica les obliga a corregir-se.
3 v. tr. [IT] En la indústria tèxtil, passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava a fi de fer coincidir els motius.