1.
corregir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar a la regla (allò que se'n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar. Corregir el tema d'un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un mot. Corregir un defecte d'un vestit. Hi ha defectes que no es poden corregir. Emmenar a la mesura (allò que [...]
|
2.
recorregir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir de nou. [...]
|
3.
desesmussar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir l'esmussament (a una cosa esmussada). [...]
|
4.
ortofonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de corregir l'articulació defectuosa dels sons d'una llengua. [...]
|
5.
correctiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de corregir. Cal imposar-li un correctiu. Un correctiu de l'acidesa. [...]
|
6.
pessari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que es col·loca a la vagina per corregir el descens de l'úter o amb finalitats contraceptives. [...]
|
7.
esclaridor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esclareix. Escarpidor 2 . Pinteta usada per a desteixir, en el mateix teler, quan es tracta de corregir algun defecte de tissatge. [...]
|
8.
esmenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corregir 1 i 2. Aquest escrit, l'has d'esmenar, fes-te'l esmenar pel mestre. Si vols que et perdoni aquesta malifeta, cal que em prometis que t'esmenaràs. [...]
|
9.
dictat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dictar. Escriure al dictat. Mitja hora de dictat. La cosa dictada, especialment com a exercici escolar. Corregir el dictat d'un alumne. Seguir el dictat o els dictats de la consciència. [...]
|
10.
ortodòncia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'odontologia que s'ocupa de la prevenció i el tractament de les irregularitats en la posició de les dents. Tècnica que té per objecte tractar, corregir i prevenir les irregularitats de posició de les dents. [...]
|