L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per [...]
, aquesta
aquest, aquesta
(este, esta)
Proximitat al receptor
aquest, aquesta
aqueix, aqueixa
(eixe, eixa)
Llunyania
aquell, aquella
aquell, aquella
El sistema binari és propi de la majoria de parlars. En canvi, els parlars valencians i el de la Franja presenten un sistema ternari.
Els [...]
tarda s'ha introduït més recentment per fer referència a la franja horària posterior al migdia. En algunes zones també es fa servir bona vesprada. Cal tenir en compte, però, que també és possible fer servir bon dia si som a la tarda. Per exemple:
Bona tarda (o bona vesprada). Ara que ja hem dinat [...]
ara algunes campanes. Per exemple:
Feia dies que no trobàvem en Tigret i els ratolins campaven lliures per la casa.
La Tomassa no va parar de repicar.
Cal tenir en compte que en valencià, en parlars de la Franja i en tortosí no se sol fer servir l'article davant dels noms de persona. Per exemple [...]
forma en (o n') per al masculí i na (o n') per al femení: en Pere, n'Enric, n'Antoni; na Maria, na Isabel, n'Antònia.
En els parlars valencians, en tortosí i una part de les comarques de la Franja de Ponent no s'anteposa, generalment, cap article als noms propis. Així, es diu, per exemple, He vist [...]
