1.
trist -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en un estat d'ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. Alegra't, home: sempre estàs trist. El veig trist, aquest minyó: ell que abans estava sempre tan alegre. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. Que deixa [...]
|
2.
mústic -iga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trist, malenconiós. Pansit. [...]
|
3.
ensentimentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afligit per un esdeveniment trist, dolorós. [...]
|
4.
entristir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar tristesa (a algú), fer-lo posar trist. Posar-se trist. M'entristeixo de veure'l malalt. Comunicar (a alguna cosa) un aspecte trist. [...]
|
5.
tristesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està trist. Qualitat de trist. Causa de tristesa. [...]
|
6.
alís -isa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha estat pastat sense llevat. Un pa alís. anar alís [o estar alís] Estar trist, malenconiós. [...]
|
7.
desentristir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar trist. Cessar d'estar trist. Animà la seva esposa i ella es desentristí. [...]
desentristir
|
8.
espantacaçadors
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trist 3 . [...]
|
9.
verdaleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trist 3 . [...]
|
10.
fúnebre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un difunt o a allò que hom fa per ell. Retre a algú les honres fúnebres. Cerimònia fúnebre. Elogi fúnebre. Molt trist, de mort. Idees fúnebres. [...]
|