1 Que ha d'esdevenir-se sense falta. inevitable irremeiable irremissible cert segur ineludible indefectible necessari ineluctable forçós indefugible irrevocable Cp. imperiós. Una necessitat imperiosa. 2 Que emmena la destrucció, la mort o una gran desgràcia. desastrós perniciós. Anèmia pernicio [...]

1 destí. 2 Esdeveniment fatal: desgràcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fatal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dolent, fatal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que amenaça ruïna. rònec. Una casa rònega. 2 Que causa la ruïna. calamitós(->) desastrós. Un contracte desastrós. funest. Una amistat funesta. fatal. Un encontre fatal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desgraciat. catastròfic malastruc desastrós infaust atziac funest fatal tràgic luctuós malaventurós Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

segur cert fatal irremeiable immancable ineluctable ineludible necessari irremissible forçós indefugible Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Subjecte a la mort. moridor. Tots els éssers vius són moridors. perible, que pot perir. 2 Que causa la mort. mortífer letalo letífer fatal funest. Un accident funest. capital. Pena capital. Enemic capital. 3 Fig.: destructiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desgràcia. flagell. El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta. plaga, gran calamitat, esp. col·lectiva. Una plaga terrible va anorrear les vinyes. catàstrofe malastre o desastre accident cataclisme, es diu en sentit fig. i propi. fatalitat, esdeveniment fatal. daltabaix [...]

malaltia. letal, capaç de produir la mort. fatal, que emmena la destrucció, la ruïna, la mort. mortal(fig.). Una mesura mortal per al comerç. mefític(en sentit propi i fig.) malèfic, capaç de causar dany. nefast. Això és nefast per a la teva salut. malsà. Literatura malsana. Un clima malsà [...]