produir-se en qualsevol territori i afectar vasos de diferent natura i calibre, i posseir característiques histopatològiques variables amb predomini necrosant o bé granulomatós. L'espectre clínic és molt ampli i inclou malalties de curs ràpidament fatal, si no són tractades adientment, i malalties cutànies [...]

 [...]

, o mundana, o perdida) dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública). 7 mujer de su casa dona de casa seva (o de sa casa). 8 mujer fatal vampiressa. 9 ser mujer ésser dona. 10 tomar mujer [casarse] prendre muller, amullerar-se, mullerar-se.  [...]

desgràcia. flagell. El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta. plaga, gran calamitat, esp. col·lectiva. Una plaga terrible va anorrear les vinyes. catàstrofe malastre o desastre accident cataclisme, es diu en sentit fig. i propi. fatalitat, esdeveniment fatal. daltabaix [...]

malaltia. letal, capaç de produir la mort. fatal, que emmena la destrucció, la ruïna, la mort. mortal(fig.). Una mesura mortal per al comerç. mefític(en sentit propi i fig.) malèfic, capaç de causar dany. nefast. Això és nefast per a la teva salut. malsà. Literatura malsana. Un clima malsà [...]

no se sap mai!24 ¡y qué sé yo! i què sé jo!25 ¿yo qué sé? què en puc saber?, com voleu que ho sàpiga?v intr 26 fer (o tenir) un gust. Esta medicina sabe fatal, aquest medicament fa un gust fatal. 27 a saber a saber, és a saber. 28 a saber (o a saber si) qui sap si, ves a saber si. 29 saber a saber a [...]

Varietat de limfoma maligne de cèl·lules T (classificació de Lukes i Collins) o bé de limfosarcoma difús (classificació de l'OMS), de localització inicialment cutània, extensió ulterior ganglionar i visceral, i evolució llarga, però habitualment fatal. La denominació tan inadequada de la malaltia [...]

tenir (o estar de) pega ésser el pot de la pega 2 Per analogia, dit d'una cosa que porta desgràcia o la presagia. calamitós malastruc, que porta desgràcia. catastròfic infaust(->) luctuós negre(fig.). Va tenir un dia negre. fatal sinistre funest atziac nefast(un dia, una hora, etc [...]

extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva [...]

hora [darrere 'bon dia', 'bona nit'] [no se traduce]. Bon dia i bona hora!, ¡buenos días!23 darrera hora (o hora suprema, o hora fatal) última hora, hora suprema. 24 de darrera (o d'última) hora de última hora. 25 demanar hora pedir hora. 26 d'hora [aviat] temprano, pronto. Sortirem d'hora, saldremos [...]