1 donar nom(≠ nomenar) (a algú o a alguna cosa) denominar cognomenaro cognominar, designar algú pel seu cognom o per un cognom. batejar, posar nom a una cosa; treure un renom a una persona. treure un nom(a algú), atribuir-l'hi. qualificar. Aquest home es pot ben bé qualificar d'animal. sobr [...]

(≠ anomenar) designar promoure. Fou promogut governador. investir instal·lar destinar constituir. L'han constituït hereu. proclamaro aclamar, nomenar per aclamació. entronitzar elevar(a un càrrec) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anomenar. 2 indicar. 3 nomenar, elegir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anomenar. 2 motiuejar, posar motius a algú, motejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

mèrits contrets durant la seva actuació. anomenar, esmentar algú pel seu nom. Durant la conversa us van anomenar dues o tres vegades. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

anomenar(->) designar, determinar pel seu nom o per un tret característic una persona o una cosa. batejar(fig.) intitular, donar un títol, esp. a un llibre. qualificar, caracteritzar algú o alguna cosa anomenant-ne un qualificatiu o atribut. motejar, posar un motiu (mal nom). treure un [...]

1 administrar el baptisme rebatejar, tornar a batejar. L'Església rebateja els protestants que es fan catòlics. crismar 2 Posar nom a una cosa. anomenar. Ant. Desbatejar. 3 aigualir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 titular, posar títol a una obra escrita o impresa. encapçalar(un llibre, un escrit qualsevol). 2 Donar un títol a una persona, a una corporació, etc. anomenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Avisar algú perquè comparegui a tal hora en un lloc. convocar. encartar, citar algú a comparèixer a judici mitjançant un escrit. 2 Adduir un text o un passatge. al·legar, citar com a autoritat. esmentar produir. Produir testimonis. mencionar Cp. reportar, consignar, al·ludir 3 anomenar [...]

lladró, sifó per a treure vi de les botes. cantimplora, canó corbat amb un braç curt i un de llarg, que serveix de sifó. El líquid que, com a beguda, hom sol anomenar sifó (prenent el continent pel contingut) és soda(≠ sosa). Un vermut amb soda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]