Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 58.435

71. mil·li-
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. mille, 'mil', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil·lèsima part d'aquesta unitat (símbol, m). Ex.: mil·libar, mil·límetre, mil·ligram, mil·lilitre.  [...]
72. clatellejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar clatellades (a algú). M'ha clatellejat el noi de mala manera. [...]
73. enfugir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escapar-se 1 4, 2 i 3. Sense girar-me, m'enfugí cap a casa.  [...]
74. escunçar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
75. estressar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar estrès (a algú). La feina m'estressa. No s'estressava mai. [...]
76. importunar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]
77. espunyir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres. [...]
78. ennuegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
79. estalonar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
80. fumut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotut. Estava molt fumuda de salut. L'he trobat fumut i disgustat. Se'm presenta una vellesa molt fumuda, amb aquesta pensió tan minsa. M'ha ben embolicat, aquest fumut xafarder! Fes-me el fumut favor de marxar d'aquí ara mateix!  [...]
Pàgines  8 / 5.844 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>