Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 1.507

101. irònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o implica ironia. Paraula irònica. Una lloança irònica. Donat a la ironia. Un escriptor molt irònic. [...]
102. proferir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronunciar 2 1. Profereix malament els sons. Sense proferir paraula. Proferir injúries, blasfèmies. Proferir una condemna. Oferir 1.  [...]
103. blasfèmia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants. Despropòsit injuriós. Una blasfèmia contra la pàtria, contra la virtut. [...]
104. haplologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Supressió d'una síl·laba que apareix al costat d'una altra síl·laba igual o semblant en la mateixa paraula. [...]
105. promptitud
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de prompte. Obeir amb promptitud. Respondre amb promptitud. Fer les coses amb molta promptitud. Tenir promptitud de paraula. [...]
106. mut muda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts. fer el mut No dir paraula. Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts. Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració. fer muts [...]
107. deformar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. Perdre la seva forma. Aquest barret s'ha deformat amb la pluja. Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no [...]
108. indirecte -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No directe, que no mena dretament a un fi o a un resultat. Vies indirectes. Proves indirectes. Que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d'alguna cosa. Resultats indirectes. Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Em tirà [...]
109. embarbussament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embarbussar-se; l'efecte. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. [...]
110. emmudir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir mut, perdre la paraula. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot. Elidir (un fonema). Un fonema, elidir-se. [...]
Pàgines  11 / 151 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>