FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
competent en aquestes matèries. Reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc. Aquesta metgessa és molt competent. En geol., que difícilment es pot deformar o plegar. Una roca competent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la veterinària. Ciència i art de curar les malalties dels animals. Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària. Ha portat el gos a casa del veterinari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercici o professió de les armes. Tropa o gent de guerra, especialment la que té un grau de militarització inferior al de l'exèrcit. milícia angèlica [o milícia celeste, o milícia celestial] Conjunt dels àngels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o professió de mestre. Exerceix el magisteri en una escola de Menorca. Conjunt de mestres d'una nació, d'una província, etc. Precipitat, especialment aquell al qual s'atribuïa una virtut remeiera. Magisteri de bismut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència i art de conèixer les substàncies d'acció terapèutica, d'obtenir-les o de combinar-les per tal de preparar els medicaments de conformitat amb les prescripcions dels metges. Professió del farmacèutic. Establiment on el farmacèutic prepara i expèn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de persones del mateix ofici o professió subjectes a certes ordinacions. El gremi dels fusters, dels sastres. A l'Antic Règim, corporació professional de menestrals, obligatòria, privilegiada i vinculada als governs municipals. Associació d'empresaris d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat lluny del tràngol d'una ciutat, de llocs de molta activitat, etc. Que ha deixat de prestar servei actiu en una professió. Que passa a la reserva, però manté encara alguns drets en el cos de l'exèrcit a què pertany. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comerç de llibres. Botiga on es venen llibres. llibreria de vell Llibreria on es venen llibres antics o de segona mà. Aquest llibre ja no s'edita, busca'l en una llibreria de vell. Moble per a guardar llibres. Professió de llibrer o llibreter. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
divisió jeràrquica de la societat. La casta sacerdotal. La casta guerrera. Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta [...]