FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir(->) autoritzar(->) sancionar(un ús, un costum) comportar. Aquest tema no comporta ironies. sofrir, permetre una cosa que podria o deuria evitar-se. allerar, permetre de fer una cosa. deixar passaro simpl. deixar condescendir concedir fer els ulls grossos donar(en frases [...]
m 1 [acció d'usar] uso. L'ús de nous mètodes terapèutics, el uso de nuevos métodos terapéuticos. 2 [aplicació] uso, aplicación f. Aquesta eina té molts usos, esta herramienta tiene muchos usos. 3 [pràctica] uso. 4 [costum] uso, costumbre f. La incineració dels cadàvers és un ús antic, la [...]
Turgència de les venes jugulars en comprimir l'abdomen, fenomen degut a la congestió hepàtica (fetge cardíac) que apareix en la insuficiència cardíaca congestiva. No és aconsellable comprimir directament la zona subcostal dreta, com era costum antigament, ja que és una maniobra dolorosa que pot [...]
-a adj 1 viejo -ja. La seva mare ja és vella, su madre ya es vieja. Un cotxe vell, un coche viejo. 2 [antic] viejo -ja, antiguo -gua. Un vell costum, una vieja costumbre. 3 [escriptor, artista] viejo -ja. Plini el Vell, Plinio el Viejo. 4 [envellit] viejo -ja. 5 de vell [de segona mà] de segunda [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que té costum de dir mentides. falsiós fal·laço fal·laciós falsari farsanto farsaire impostor fementit, que manca a la paraula donada. pastifa(fam.) ésser un sac de mentides 2 enganyós. Ant. Veraç. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial(llei, costum, etc.) antediluvià(hiperb.) fòssil(fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat(costum, vici) ésser més vell que anar a peu [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
critiquejador, el qui té per costum de criticar, en sentit pejoratiu. mastegatatxes, el qui en tot troba què dir. trobar pèls en tot, es diu d'un criticaire. trobar pèls als ous, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que plora sovint. ploraire ploramiques, que plora per no res. somicaire tenir-les somes(s'entén les llàgrimes. Alc.) ésser moll d'ulls, ésser ploraner. grémola(adj.), que té per costum fer la grémola. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
