FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'entrar. Una gran gentada presencià l'entrada del vaixell en el port. L'entrada en escena del tenor fou rebuda amb grans aplaudiments. Els diumenges a la tarda, l'entrada a la ciutat és terrible. L'entrada al món, la naixença. L'entrada de mercaderies perilloses per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Emprar (un espai de temps) a fer alguna cosa. En què ocupes les hores? Servir-se (d'un recurs o d'un mitjà) impedint que se'n pugui fer cap altre ús. Unes trucades misterioses han ocupat la línia telefònica tota la tarda. No puc obrir: tinc les mans ocupades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retardar, un rellotge. rellotge d'aigua Rellotge en què el temps és mesurat per la quantitat d'aigua que surt per un forat petit. rellotge d'arena Vas de vidre que té dos compartiments i en què l'arena que omple el superior tarda un temps determinat a passar a l'inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
haver de fer festa vuit dies. Aquesta tarda faré festa. tenir festa No haver d'anar a la feina. Demà és el patró dels forners i tenim festa. Afalac, especialment carícia, amb què es tracta de guanyar l'afecte, d'abellir el cor, d'algú. Els nens l'estimaven molt [...]
un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:
Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment a l'inici d'un període històric. L'alta edat mitjana. Avançat en el temps, tardà. Eren altes hores de la nit. Aquest any Corpus ve molt alt. Agut 5 1. Notes altes. Cantar la part alta. Que sona més agut que no hauria de sonar. Fort3 2 1. No poseu la ràdio tan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar darrere (d'algú). Ell hi va voler anar i ens va demanar que el seguíssim. El vam seguir d'un tros lluny per veure on anava. Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament. Em segueix la malastrugança. Trobar-se, venir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, transportar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure's amb moviment contrari al designat per anar. Vine, acosta't, que t'he de dir una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. —Ep, tu, vine! —Ja vinc. Si algun cop vinc a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa o rep una llum que res no enfosqueix. Un cel, un temps, clar. Una casa clara, una cambra clara. Fer un dia clar. ésser clar Ésser de dia. A les 7 de la tarda encara és clar. fer-se clar Fer-se de dia. Que és d'un matís poc pujat, parlant de colors. Color clar [...]
