FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No més de, tot just. Solament té quatre anys. No altre que. El motiu d'aquella trucada fou solament felicitar-lo. Únicament 2. Digues solament una paraula i t'ho donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d'una altra de composta. En prosòdia, llicència poètica que consisteix en la separació d'un mot entre dos versos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer un tracte fet de paraula (sobre alguna cosa). Es va desfer el casament i van haver de desemparaular el convit. S'havien desemparaulat de tractes avinents i ben lligats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pintar; l'efecte. Paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d'un lloc públic. L'endemà aparegueren pintades demanant l'alliberament dels presos polítics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'eloqüent. L'eloqüència d'un orador. L'eloqüència de la seva paraula. L'eloqüència del gest, la seva força de persuasió. Retòric 2 . Els preceptes de l'eloqüència sagrada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de dèficit d'intel·ligència en què l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l'interior d'una campana per a fer-la sonar colpint-la. Peça anàloga d'os, de fusta, etc., per a fer sonar les esquelles. Paraula grossera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa menyspreu. Una paraula despectiva. Que afegeix una idea de menyspreu a la idea expressada pel mot al qual s'uneix, s'aplica a alguns afixos. Mot format amb un afix despectiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No convenient. Que manca a les conveniències socials. Una paraula inconvenient. Desavantatge que ofereix quelcom, especialment a causa del qual no convé de fer-ho. Aquest mètode presenta molts inconvenients: en seguirem un altre. [...]
