1.
dignitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 honor. 2 càrrec. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
irremunerat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
honorífic(càrrec, dignitat, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
dignatari [o dignitari]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dignitat, la persona que deté dignitats o càrrecs honorífics o d'autoritat. Totes les dignitats de la Cort. prelat, dignatari eclesiàstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
abacial
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abadal. Terres abadals. Dignitat abadal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
càrrec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 càrrega. 2 pes. 3 ofici tasca funció dignitat, càrrec honorífic i d'autoritat. col·locació plaça canongia(->), càrrec de molt profit i poca feina. 4 obligació. 5 cura. 6 imputació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
desocupat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) ociós. 2 Mancat de feina. aturat parat 3 (Dit d'un espai) badívol. Aquesta cambra és sempre badívola. lliure vacant(un càrrec, una plaça, una dignitat, etc.) inocupat. Un seient inocupat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
alcaldia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 batllia, càrrec i dignitat de batlle. 2 ajuntament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
succeir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc. Cp. reemplaçar, substituir, heretar 2 (succeir-sepron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.) seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra. entreseguir-se venir darrere 3 esdevenir-se. Manuel Franquesa i [...]
|
9.
apropiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fet seva tota la finca. usurpar, apropiar-se sense dret d'una cosa immaterial (un domini, un ofici, una dignitat). possessionar-se arrabassar. Arrabassar una herència a algú. arrogar-se, apropiar-se, sense tenir-hi dret, una facultat, un poder, una dignitat, etc. Aquest funcionari s'arroga poders [...]
1 Fer pròpia d'algú alguna cosa. possessionar ensenyorir. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. donar en propietat assignar cedir → donar. 2 Aplicar a algú o a alguna cosa allò que li és adequat. → adaptar. 3 (apropiar-se pron.). Atribuir-se com a pròpia alguna cosa. fer-se seu. El gendre s'ha fet seva tota la finca. usurpar, apropiar-se sense dret d'una cosa immaterial (un domini, un ofici, una dignitat). possessionar-se arrabassar. Arrabassar una herència a algú. arrogar-se, apropiar-se, sense tenir-hi dret, una facultat, un poder, una dignitat, etc. Aquest funcionari s'arroga poders que el seu càrrec no comporta. atribuir-se adjudicar-se assignar-se acaparar, apropiar-se d'alguna cosa en detriment dels altres. A la taula acaparava els millors talls. → apoderar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
decència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
decòrum modèstia(en els costums, en la continença) pudor honestedat pudicíciao pudicitat, íd. vergonya dignitat correcció Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|