71.
atajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [tomar un atajo] fer drecera, atallar. 2 p fr guanyar temps. Pondremos un telegrama para atajar, enviarem un telegrama per guanyar temps. v tr 3 [interceptar] atallar, sortir a l'encontre. 4 [interrumpir] tallar, interrompre. Le atajé antes de que dijera una tontería, el vaig tallar abans [...]
|
72.
posició de base defensiva
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Posició d'un defensor consistent a disposar les cames de manera asimètrica i semiflexionades, els braços igualment semiflexionats i separats, i les mans estirades, que s'utilitza per a estar preparat per a interceptar la pilota o blocar-la. [...]
|
73.
línia defensiu exterior | línia defensiva exterior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cadascun dels dos jugadors situats als extrems de la línia defensiva que s'encarreguen de placar el quarterback abans que passi o llanci la pilota procedent de l'esnap i d'interceptar els adversaris que avancin amb la pilota per l'exterior de la formació defensiva. [...]
|
74.
tancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cerrar. Tancar una porta, una aixeta, cerrar una puerta, un grifo. 2 abs cerrar. Aquest pany no tanca, esta cerradura no cierra. 3 [interceptar] cerrar. Un guarda ens tancà el pas, un guarda nos cerró el paso. 4 [una part del cos] cerrar. Tancar les cames, cerrar las piernas. 5 [un paraigua [...]
|
75.
projectil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
torpede, projectil submarí autopropulsat. coet, projectil autopropulsat per pólvora. bomba volant, míssil creat pel règim nazi. míssil, projectil aeri autopropulsat. antimíssilso antiginys, míssil per a interceptar míssils enemics. antiprojectil, íd. bala(->) bomba(->) Manuel Franquesa i [...]
|
76.
tallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
antes cortad por este atajo. 11 [interceptar] cortar. L'enemic ens ha tallat la retirada, el enemigo nos ha cortado la retirada. 12 [interrompre] cortar, atajar. El vaig tallar abans no digués una bestiesa, le corté antes de que dijera una estupidez. 13 [l'aigua] cortar, hender, surcar. 14 [mesurar la [...]
|
77.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 tancar. Una verja cierra el jardín, un reixat tanca el jardí. 2 [interceptar] tancar. Cerrar un camino con una barrera, tancar un camí amb una barrera. 3 fig tancar. Todas las puertas le fueron cerradas, totes les portes li foren tancades. 4 [obstruir] tancar [...]
|
78.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Tirar-li un xal a les espatlles, échale un chal por la espalda. 13 [per a interceptar el pas, etc] echar, poner. No podrem passar: ja han tirat les cadenes, no podremos pasar: ya han echado las cadenas. 14 [enderrocar] tirar, derribar, derrocar. 15 [deixar caure] poner, echar. Tirar sucre al cafè, echar [...]
v tr 1 [arrossegant] tirar de. Els bous tiren l'arada, los bueyes tiran del arado. 2 abs tirar. Els pobres bous ja no tiren, los pobres bueyes ya no tiran. 3 [llançar, llençar] tirar, arrojar. Tirar una pedra, tirar una piedra. 4 [treure] sacar. Tirar aigua del pou, sacar agua del pozo. 5 abs [mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño! 6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs tirar, disparar. Tirar al blanc, tirar al blanco. 10 [moure, transportar] correr. Tirarem el piano una mica cap a la dreta, correremos el piano un poco hacia la derecha. 11 [una part del cos] poner, echar, poner. Tira el braç enrere, pon el brazo hacia atrás. 12 [una cosa sobre una altra] echar, poner. Tirar-li un xal a les espatlles, échale un chal por la espalda. 13 [per a interceptar el pas, etc] echar, poner. No podrem passar: ja han tirat les cadenes, no podremos pasar: ya han echado las cadenas. 14 [enderrocar] tirar, derribar, derrocar. 15 [deixar caure] poner, echar. Tirar sucre al cafè, echar azúcar al café. 16 tirar, echar. Tirar els daus, tirar los dados. 17 [línies] tirar, trazar. 18 fotog tirar. 19 gràf [imprimir] tirar. 20 fig [atreure] tirar, atraer. Em tira el teatre, me tira el teatro. v intr 21 [agafar una direcció] tirar. Tiri endavant, tire usted adelante. 22 [tenir tiratge] tirar. Aquest cigar no tira, este puro no tira. 23 [durar] tirar. Aquestes sabates encara poden tirar uns dies més, estos zapatos todavía pueden tirar unos días más. 24 fig [atreure] tirar. La sang tira, la sangre tira. 25 fig [tenir tendència] tirar. El seu cabell tira a ros, su pelo tira a rubio. 26 fig tirar, ir. Tira per a metge, tira (o va) para médico. 27 anar tirant ir tirando. 28 haver-n'hi per a tirar el barret (o la gorra) al foc fig i fam ser para indignarse, clamar al cielo. 29 tirant llarg [calculant per sobre] tirando largo, a todo (o a mucho, o a más) tirar. 30 tirar endavant [un negoci, etc] llevar adelante. 31 tirar llarg tirar largo. 32 tirar sense engaltar (o toqui qui toqui) tirar a bulto. v pron 33 [moure's] echarse. Tirar-se enrere, echarse para atrás. 34 [llançar-se] tirarse, arrojarse, lanzarse. 35 [una cosa a sobre] echarse. |
79.
interrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
paraules. trencar(la conversa, el fil de la conversa, un camí, etc.). Un rec estret trenca el camí. barrar(el camí) interceptar(un camí, una comunicació telefònica, etc.) truncar(una frase, un mot), deixar-ho sense acabar. aigualir(fig.), interrompre una festa, una cerimònia, etc., el goig, l [...]
|