FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rebatre impugnar opugnar confutar, refutar d'una manera conclusiva. redargüir combatre desfer un argument tancar la boca(a algú) (fig.) instar(en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument. contradir(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Procediment administratiu per a obtenir una declaració de lesivitat sobre un acte administratiu, que s'ha d'iniciar en el termini de quatre anys des que es va dictar l'acte administratiu si es vol impugnar davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
recurrir en v intr - acudir en / impugnar en / recórrer en v intr Interposar un recurs
d'un tipus.
ES: Se puede recurrir en alzada ante el Ministerio. Pretende recurrir en amparo
ante el Tribunal Constitucional.
CA: Es pot recórrer en alçada davant (o prop) del Ministeri. Pretén recórrer en
empara [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]