adj. Que habitualment menja molt. menjaire ganut fart o fartaner. És un fart: només pensa en la manduca. dragador o tragador voraç devorador golafre gormand, molt menjador golut o golós glot o glotó destraler (fig.), molt menjador. pafart sopador, que menja molt per sopar. barrut, es diu esp. dels animals. barraample, es diu d'un animal boví molt menjador. tenir bon davallant tenir bona barra tenir sempre un budell buit tenir les dents llargues (o esmolades) tenir bona dent ésser de molta vida ésser un escuracassoles menjar més que un mal lleig (o que un mal gra) sopaller o soper, que menja molta sopa. panarra, que menja molt pa. gastrònom (m. i f.), aquell a qui agrada de menjar bé més aviat que molt. mamerri (m. i f.), dit d'un infant que mama molt. Ant. Ésser de poca vida. Menjar menys que un pardal (o que un ocellet). Menjamiques. Menjafestucs. El pare Miques.
