FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os de les extremitats inferiors de l'ésser humà o de les posteriors dels vertebrats terrestres, el més llarg del cos, que s'estén des de la cintura pelviana fins al genoll. Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protuberància del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu. Regió corresponent a aquesta protuberància, incloent-hi ordinàriament la part inferior de la cama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os del tars enclavat en l'home entre els mal·lèols de la tíbia i del peroné. Motllura convexa semicircular molt fina, com la que separa el fust del capitell en una columna. Anell ornamental que circumda un canó prop de la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tuberositat en la part superior del fèmur que serveix per a la inserció de músculs. trocànter major Eminència quadrilàtera a l'extremitat superior del fèmur, situada per fora del coll, que dona inserció a diversos músculs. trocànter menor Gros [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llarg i ample de la cuixa, que uneix l'os ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s'insereix juntament amb alguns tendons. [...]