141.
posposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posposar; l'efecte. La posposició del subjecte al verb. Una posposició injusta. [...]
|
142.
predicat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En lòg., allò que és afirmat del subjecte. En gram., element sintàctic essencial d'una oració que té per funció dir alguna cosa d'un subjecte. predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu i un atribut [...]
|
143.
conatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que expressa la idea de l'esforç que demana l'acció. Verb conatiu. [...]
|
144.
participi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal. [...]
|
145.
activament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera activa. Tots hi treballen activament. Amb significació activa. Un verb neutre pres activament. [...]
|
146.
freqüentatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En gram., que serveix per a expressar la repetició freqüent d'una acció. Un verb freqüentatiu. [...]
|
147.
perifràstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la perífrasi. Format amb l'ajut d'un verb auxiliar. Temps perifràstic. [...]
participi
|
148.
locatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al lloc. Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que indica el lloc on es produeix la situació [...]
|
149.
predicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa predicació o afirmació. Que conté un verb predicatiu. Una oració predicativa. Atribut 3 2. Complement predicatiu. [...]
|
150.
impersonal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
|