La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:

Vaig córrer per agafar el gerro, que anava a caure a terra.

Encara que és menys habitual, aquesta perífrasi també es pot fer servir en contextos de present, amb infinitius de verbs de dicció, quan hi ha la intenció per part del subjecte d'anunciar alguna cosa. Per exemple:

Doncs ara us vaig a dir el que penso, tant si us agrada com si no.

Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:

El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)

D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').

Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:

Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.