Resultats de la cerca frase exacta: 797
|
51.
aviciadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Efecte d'aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb una feblesa excessiva, amb una condescendència excessiva, etc. [...]
|
|
52.
mocós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el nas ple de mocs. Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran. [...]
|
|
53.
acotiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endegar, endreçar, acotxar, etc., (algú) amb sol·licitud, amorosament. Agradar a un infant, a un vellet, que l'acotiïn. [...]
|
|
54.
infantat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de territoris i béns atribuïts a un infant o a una infanta. Dignitat d'infant o d'infanta. [...]
|
|
55.
acaronar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar la cara (d'un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant. Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo. Acariciar . El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa. [...]
|
|
56.
tat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació que, jugant amb un infant, acompanya l'acció de destapar-se els ulls de sobte o l'acció d'aparèixer sobtosament. [...]
|
|
57.
mamerri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant que mama molt. [...]
|
|
58.
escolanet escolaneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant que fa d'escolà. [...]
|
|
59.
fasset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit d'infant de bolquers. [...]
|
|
60.
péixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fornir d'aliment o de pastura (algú o alguna bèstia). Fornir d'aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l'hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l'hem de péixer. Fornir (d'aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li [...]
péixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la 
|
péixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, peixe'l o peixe-la en comptes de péixer-lo o péixer-la ]
1 v. tr. [LC] Fornir d'aliment o de pastura (algú o alguna bèstia).
2 1 v. tr. [LC] Fornir d'aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l'hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l'hem de péixer.
2 2 v. tr. [LC] Fornir (d'aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li ha pascut el dinar, els cigrons.
3 v. tr. i intr. [LC] Pasturar 1 i 2.
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la