Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.

Quan el verb entrelluir es fa servir amb el sentit de 'deixar-se, una cosa, entreveure o albirar entremig d'una altra', es conjuga sense l'increment -eix- (entrelluu, entrelluen, entrelluï...). Per exemple:

Els raigs de llum ja entrelluen rere els núvols.
Per entre les cortines una figura estrafeta entrelluu vagament.

En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (entrellueix, entrellueixen, entrellueixi...) quan entrelluir té el significat de 'deixar-se intuir, una cosa, per indicis'. Per exemple:

Un cert enfrontament entrellueix entre els líders del moviment.
Entrellueixen espurnes d'esperança enmig de tanta ignomínia.