61.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
|
62.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]
|
63.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualsevol cosa que hom es posa al cap per cobrir-lo. capçóo capçonet, lligadura que hom posa a les criatures acabades de néixer. capellet, íd. gambuix, íd. closqueta, íd. capida, vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l'infant després de batejar-lo. capellina, peça de l'armadura que [...]
|
64.
animal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petites feres: guineus, mosteles, etc. feram, tota mena d'animals salvatges. fauna, conjunt d'animals d'una regió o d'un període geològic. nadís, animal nat de poc (≠ nadó: infant nat de poc). nodrissó, animal que encara mama. lletó, íd. capó, animal castrat. cap, animal de ramat. Un cap de [...]
|
65.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
66.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc(o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un [...]
|
67.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
68.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]
|
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) balbucejar, balbucitaro llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
70.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (->). Ant [...]
|