FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar-se amb la pròpia nau (a una altra nau) fins a tocar-la, especialment per combatre-la. Abordàrem la nau dels genovesos. Abordar la nau de l'equip contrari. Una embarcació, acostar-se (a una altra embarcació o a una balisa) fins a entrar-hi en contacte. La nostra nau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort exterior. Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d'una nau, que sosté el final de l'eix de l'hèlice. Trossa d'una verga fixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça vertical gruixuda de fusta o de metall que hi ha a la coberta d'una nau i que serveix per a llavorar-hi i fermar-hi la corda de l'àncora, les amarres, etc. En una nau, columna del conjunt damunt el qual gira l'eix del molinet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar, disposar. Aparellar el sopar. Posar l'aparell, els guarniments, (a una haveria). El pagès havia aparellat el mul. Posar l'aparell (a una nau). [...]