1.
fluir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rajar. S'usa vulgarment en el sentit de fluir, que en la pràctica roman un mot literari. Rajar significa pròpiament fluir formant raig o doll. La sang rajava en abundància. córrer decórrer afluir, fluir envers un indret. difluir, fluir per tots costats. escórrer-se escolar-se, fluir passant per [...]
|
2.
afluir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fluir, acudir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
decórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
córrer, fluir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
emanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procedir(->) exhalar-se fluir desprendre's Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
brollar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sortir o sorgir rajar fluir salicar o saliquejar, brollar aigua de terra en petita quantitat. borbollaro borbollejar, brollar un líquid de baix a dalt formant borbolls. broma boira, núvol. 2 escuma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
escórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. buidar. 3 desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-sepron.) córrer, fluir, rajar. 5 relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 anar-se'n [...]
|
7.
vessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(vessar-sepron.) fluir(->) desbordar-se sobreeixir. L'aigua que sobreïx de l'olla. xarbotaro xarbotejar extravasar-se filtrar-se gotejar. L'aigua gotejava per les parets. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
aturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fluir, i fig. aturar un parlament, etc. encallar embarrancar(una nau en un fons de roques) fatxejaro posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient. empantanegar tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic. suspendre [...]
1 v. tr. Impedir de continuar un moviment. parar deturar detenir retenir. No els deixeu marxar massa aviat: reteniu-los fins al vespre. immobilitzar paralitzar blocar o bloquejar, impedir tot moviment d'un mecanisme o d'un vehicle tensant els frens o introduint una peça en el mecanisme, intencionadament o no. He tingut una pana greu: se m'ha bloquejat el canvi de marxes. estancar (→), aturar el curs d'una cosa, esp. d'un líquid. estacionar, assignar un punt d'arrest. atallar, aturar el curs, el progrés, d'una cosa. contenir. La policia contenia els manifestants. estroncar, fer cessar de fluir, i fig. aturar un parlament, etc. encallar embarrancar (una nau en un fons de roques) fatxejar o posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient. empantanegar tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic. suspendre, deturar momentàniament treballs, etc. sobreseure (jur.), aturar l'execució o la resolució d'una causa, d'una sentència, etc. 2 (aturar-se pron.) aturar (v. intr.). Aturarem tres dies a Girona. arrestar-se. Ens arrestarem a la fageda per dinar. fer (un) alto estacionar-se. Ens estacionarem a la plaça de l'Església. aparcar, aturar-se i deixar el cotxe en un lloc apropiat. fer escala, es diu pròpiament d'una nau. Per ext. significa aturar-se un cert temps en el decurs d'un viatge. Anirem a París però farem escala a Lió. fer parada encallar-se o encallar (intr.), aturar-se per causa d'un obstacle. embarrancar-se o embarrancar (intr.), encallar-se una nau, en un fons de roques, etc. engargussar-se, aturar-se o encallar-se una cosa a la gola, en una canonada, etc. entretenir-se, aturar-se, el qui va a un lloc, a conversar, a mirar quelcom, etc. parar (v. intr.). On para, aquest tren? quedar palplantat, aturar-se, un que camina, i restar dret i immòbil. plantar-se, aturar-se en el compte dels anys. Plantar-se a vint-i-cinc anys, dir que té vint-i-cinc anys tenint-ne més. Ant. Passar de llarg. Passar de llis. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
córrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
galopant cap al fons de la vall. sallar, fer camí veloçment. córrer com un llamp córrer com la tramuntana escampar-se (una notícia), córrer veloçment. fluir(un líquid) corrinyar, córrer sense gaire pressa. desbocar-se(un cavall, etc.) anar a tota brida(o a brida abatuda), córrer molt de pressa [...]
|