91.
rapanui
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat [...]
|
92.
vida
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'alguna cosa. reviviscència, acció de reviure. 2 vitalitat. Un drama ple de vitalitat. 3 Manera de viure, forma de vida. benviure( virtut). També materialment. malviure( vici). També materialment. sibaritisme, vida regalada. vidassa, íd. Quina vidassa tens! una vida de canonge, íd. tren, manera [...]
1 longevitat, vida llarga. viure (m.). Les regles del bon viure. Li són iguals el viure i el morir. Té un viure molt agitat. existència. La lluita per l'existència. Tenia una existència grisa i monòtona. Cp. ésser (m.). vivent, temps que dura la vida d'algú. Ja del vivent del seu pare, ell era un dissipador. pell (en certes frases). Salvar la pell. M'hi anava la pell. dies (en certes frases). Va acabar els seus dies a França, en l'exili. A la fi dels seus dies. sang (en certes frases). Per tu donaria la meva sang. Va donar la sang per la seva terra. supervivència, el fet de viure després d'algú o d'alguna cosa. reviviscència, acció de reviure. 2 vitalitat. Un drama ple de vitalitat. 3 Manera de viure, forma de vida. benviure (→ virtut). També materialment. malviure (→ vici). També materialment. sibaritisme, vida regalada. vidassa, íd. Quina vidassa tens! una vida de canonge, íd. tren, manera de viure amb més o menys de luxe. Els N porten un tren, que no sé com poden sostenir. 4 L'altra vida: Ultratomba. El més-enllà. 5 Mitjans de subsistència. pa. Guanyar-se el pa. garrofes. Guanyar-se les garrofes (fam.) aliments, terme jurídic. Allò que és necessari per a la subsistència, en general, d'una persona que té el dret de reclamar-los d'una altra. En cas de divorci, el pare o la mare està obligat a pagar aliments als fills. 6 Guanyar-se la vida: Avidar-se. 7 Relatiu a la vida: Vital. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
93.
debilitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 afeblir(->) esbraveiro desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc. esgotar (o exhaurir) les forces matar, debilitar un color massa fort. rebaixar. Rebaixar el vi. infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi. mortificar, privar de vitalitat. Sense la [...]
|
94.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
95.
Presentació
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
inserir en cada àmbit cultural la tradició que
prové d'un altre. La traducció d'obres d'una llengua a una altra ha estat sempre una
mostra de vitalitat. Per això no és gens estrany que a Catalunya disposem de traduccions
precoces d'obres escrites originàriament en altres llengües, des del Decameró
i la [...]
|