candela, atxa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

escarbuny lladre, cremallot que fa fondre irregularment un ciri. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estadal, candela enrotllada en espiral. cerilla, candela molt prima, llarga i enrotllada en diferents formes. torxa, plec de candeles cargolades que s'usa en certes cerimònies d'església. ciri(->) espelma o bugia Cp. lluquet: espècie de candela ensofrada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 adreçar. 2 (redreçar-sepron.). (Dit d'una persona) alzinar-seo empinar-se, redreçar el cos. encirar-seo enciriar-se, posar-se dret com un ciri. 3 Fig. millorar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. recte. 2 En posició vertical. vertical erecteo eret, en posició vertical i sense corbar-se; també, en erecció. enciriato encirat, dret com un ciri. estirat. Caminar estirat. reixinxolat, dret, en erecció, oposat a pèndul. El gos tenia la cua reixinxolada. palplantat, dit d'una [...]

rajola trencada. cul, l'últim tros que resta d'una cosa que normalment es consumeix. Un cul de ciri. punta, íd. Una punta de cigarreta. bloc, tros gran, esp. de pedra o d'altra matèria dura i pesant. encetall, el primer tros que hom talla en encetar una cosa (pa, formatge, botifarra [...]