1.
mossegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
queixalaro queixalejar pessigar(un insecte, un moixó, etc.) picar(amb el bec). Es diu també del peix quan mossega l'esquer. Què, pica, el peix? Cp. engolar: agafar, un animal, quelcom a plena gola, rosegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
mossegador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que sol mossegar. mossegaire. Aquesta mula és mossegaire. mossegós. Un gos mossegós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
|
4.
hipòcrita
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) tenir cap d'ovella i garres de llop tenir parlar d'ovella i mossegar de llop tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes anar amb pell d'ovella cara de nyau-nyau tenir la creu en els pits i el diable en els dits(refrany mallorquí) tirar la pedra i amagar la mà tenir mel a la boca i fel al cor [...]
|
5.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar(fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar(v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la [...]
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro. → corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar. 4 → fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
|