1 (els ulls) tancar. Ant. Desclucar. Esparpellar-se: descloure les parpelles. 2 abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

doctrina, etc.) enderrocar(una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar(->) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. [...]

1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocaro derrocar derruir demolir tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasaro assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar(també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar [...]

. crebar(vulg.) anar al canyet(vulg.) aclucar els ulls(fig.) fer l'ànec(fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçaro colltòrcer(v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar(->) 4 [...]

resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar(els ulls), tancar-los. barrar(una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotaro barrotar, tancar la porta [...]