FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar (dos, mascle i femella) per a la reproducció. Els rosegadors s'aparellen abans de la hibernació. L'abella reina s'aparella amb uns quants abegots durant el vol nupcial. Ajuntar (dues persones) de manera que formin parella. Dues persones, fer parella. Qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda. Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava. El cavall o un altre animal, cobrir (la femella). Una peça, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dimorf. Propietat que tenen certs cossos de cristal·litzar en dues formes diferents. dimorfisme sexual Aspecte diferent del mascle i la femella d'una mateixa espècie. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(dos teixits) amb aprestos adhesius. Copular 1. Acoblar el mascle i la femella. Acoblar el mascle amb la femella. Acoblar-se el mascle i la femella. Reunir, aplegar, coordinar, (persones o coses disperses, discordes). Acoblar tots els republicans en un partit únic. Acoblar totes les forces [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la llet (d'una femella) prement-li la mamella. Ara munyen la vaca i podran donar-nos llet. munyir la vaca Treure tot el profit possible d'algú o d'alguna cosa. Treure (la llet) de la mamella prement-la. Llet munyida de poc. A les set muny i a les vuit ja té la llet venuda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té ales membranoses. Ordre d'insectes pterigots, amb ales membranoses i la femella proveïda d'agulló, que comprèn les abelles, les vespes, les formigues, etc. Individu d'aquest ordre. [...]