1.
advenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, venir, especialment d'una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor. [...]
advenir
v. intr. [LC] Quelcom, venir, especialment d'una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor. |
2.
advindre o advenir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: advenir o advindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és advenir.
[...]
|
3.
advenir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.
[...]
|
4.
advenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: venir] v intr 1 [accidentalmente] advenir. 2 p fr venir, arribar. Advino el buen tiempo, arribà el bon temps. 3 [al trono] pujar, ésser exaltat. v impers 4 p fr [suceder] esdevenir-se. [...]
|
5.
advenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr advenir. Mentre era de viatge, va advenir la guerra, mientras estaba de viaje, advino la guerra. [...]
|
6.
advenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esdevenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
advindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. advenir. [...]
|
8.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa, en tal o tal ocasió o data. La inundació s'escaigué el setembre de l'any X. ensopegar-se, íd. caure, íd. acomplir-se ésser. Això no serà mai. realitzar-se tenir efecte tenir lloc. Això va tenir lloc a Barcelona. advenir(usat només en infinitiu i en tercera persona) efectuar-se donar-se. No [...]
|