1.
baiard
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell format de dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi, generalment a pes de braços, persones, materials de construcció i altres objectes. [...]
|
2.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Aparell que s'utilitza per a transportar ferits o malalts, format per dues vares llargues i paral·leles, unides per travessers de diferents materials que formen una plataforma. [...]
|
3.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Aparell de transport d'accidentats consistent en una plataforma formada per travessers i per dues vares llargues i paral·leles sobresortints que els sostenen. [...]
|
4.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
5.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Aparell per al transport de malalts (ferits, accidentats, etc), format per dues vares llargues i paral·leles, unides per travessers de natura diversa, que formen una plataforma al mig. [...]
|
6.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
7.
baiard
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Aparell format per dues vares llargues i paral·leles, unides per travessers de diferents materials que formen una plataforma, utilitzat per a transportar ferits o malalts. [...]
|
8.
baiard
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m parihuela f, angarillas f pl. [...]
|
9.
baiard
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
civera llitera llit de morts (o de cossos), baiard per a transportar-hi un mort. fèretre, baiard en què hom porta a soterrar un mort. tabernacle, baiard en què hom porta la imatge d'algun sant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
fèretre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa o baiard en què es porta a soterrar un mort. [...]
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa finalidad, motivo de una acción voluntaria] per. Trabaja para ganarse la vida, treballa per guanyar-se la vida. Voy a Zaragoza para visitar a los parientes, vaig a Saragossa per visitar els parents. 3 [cuando la acción no se ha realizado aún] per. Una habitación para pintar, una habitació per pintar. Unos zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa molt de fred per l'època de l'any que som. 9 [falta de tiempo] per a. Faltan ocho días para Navidad, falten vuit dies per a Nadal. 10 [en ocasión de] per. Vendremos para Navidades, vindrem per Nadal. 11 [tiempo aproximado en el futuro] per a. Se lo han encargado para mañana, li ho han encarregat per a demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix... 16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè, per tal que, a fi (o a fi i efecte) que. Lo dije para que se enterara, ho vaig dir perquè se n'assabentés. 19 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? ¿Para qué te servirá esto?, per a què et servirà això? 20 ¿para qué? [por qué causa] per què? ¿Para qué te has molestado?, per què t'hi has amoïnat? 21 que para qué que déu-n'hi-do (o déu-n'hi-doret). Es un gandul que para qué, és un gandul que déu-n'hi-do. |