Resultats de la cerca criteris: 308
|
31.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació combinada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En alguns casos es combina el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica.
DGAIA de-gaia
CD-ROM ce-de-rom
XTEC ics-tec
ETSEQ et-se-cu
Una variant d'aquest sistema de lectura és pronunciar una vocal de suport entre dues consonants i
llegir la resta sil·làbicament.
MNAC me-nac
FNEC fe-nec [...]
|
|
32.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
exemple, algunes formacions que comencen amb i o u seguides de vocal presenten una pronunci-
ació vacil·lant.
IEF Institut d'Estudis Financers
Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'ha d'apostrofar l'article el ni la prepo-
sició de; però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques [...]
|
|
33.
Sigles. Escriptura. Partició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de sepa-
ració sil·làbica.
ERAS | MUS
IN | CAVI o INCA | VI
Ren | fe [...]
|
|
34.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i signes de puntuació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i signes de puntuació
Com s'ha dit anteriorment, és recomanable no incloure abreviatures dins d'un text seguit. Tot i això,
quan en aquest cas s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una
frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si [...]
|
|
35.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'una sigla que comença amb vocal, l'article el i la preposició de s'apostrofen sempre, però
l'article la no s'apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l'IPC l'i-pe-ce
l'OAP l'o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d'ADN d'a-de-ena
d'UGT d'u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant [...]
|
|
36.
Abreviatures. Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pot ocórrer que per a l'abreujament d'alguns mots ens trobem amb un doble tractament: com a
abreviatura i com a sigla o símbol.
PN p. n. pes net
SA s. a. societat anònima
TM t. m. terme municipal
Sempre que sigui possible, és més recomanable utilitzar les sigles, per qüestions d'economia d'es [...]
|
|
37.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan abreugem un sintagma, a més de considerar els criteris abans esmentats, hem de mantenir
totes les partícules (preposicions i articles) si marquem l'abreujament amb un punt.
n. de la t. nota de la traductora
j. de 1a. inst. jutjat de primera instància
En canvi, s'ometen si utilitzem la [...]
|
|
38.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
|
|
39.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
|
40.
Abreviatures. Definició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma, que es forma suprimint lletres
internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
1. L'asterisc indica que una forma és inadequada o poc recomanable.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, les anomenem abreviatures [...]
|
