FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Breu composició poètica, especialment satírica i de contingut moral, social o polític. Dita satírica. Filet fi de la carn més delicada del xai i d'alguns ocells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera forma imperfecta d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició. Breu composició escrita, generalment en prosa, que recull situacions concretes o trets particulars de personatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació d'esdeveniments, per anys, que es publiquen periòdicament. Annals de l'Associació Mèdica. Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre estrictament cronològic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d'Hipòcrates és: la vida és curta i l'art és llarg. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat o ordenat per algun temps. Mesures provisionals de contenció de preus. Que en un temps breu serà reemplaçat per un altre. Duia un carnet provisional, en espera del definitiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al poeta grec Anacreont o a les Anacreòntiques. Vers anacreòntic. Composició poètica escrita en anacreòntics, d'extensió breu i inspirada en algun dels temes recurrents a les Anacreòntiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Síl·laba que no presenta una alteració del to. síl·laba breu Síl·laba que acaba en vocal breu. síl·laba comuna Síl·laba que pot ésser llarga o breu a voluntat. síl·laba feble Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi. Fragment o unitat literària, especialment de la Bíblia. Breu secció de la Bíblia que hom llegeix en el culte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxar (una bota) per treure'n un poc de vi. Ferir amb el fibló. M'ha fiblat una abella, una vespa. Té una llengua que fibla. Produir un dolor agut i breu. Com em fibla aquesta ferida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport, es posa en un lloc visible per a informar el públic. El rètol d'una botiga. Els rètols d'un carrer. Etiqueta que es posa a un objecte. [...]
