FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d'alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici. Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d'Espanya. Els enemics del tron. Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de dictador, a Roma. Temps durant el qual s'exercia la dictadura. Concentració de tot el poder en les mans d'un sol individu o d'un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, funció, de protector. Dependència imposada a un territori, a un estat, posat sota la protecció d'un estat més poderós, encarregat d'administrar-lo. Funció d'inspecció i de control que el poder públic es reserva sobre determinades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de cònsol romà. Temps que durava aquesta dignitat. Càrrec de cònsol. Oficina d'un cònsol. Tribunal d'origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra. consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers [...]
