FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recórrer una certa extensió de país. Fer una excursió per Andorra. Van dedicar tota una setmana a fer excursions per Escòcia. Viatge breu de plaer, d'instrucció, d'exploració. Fer una excursió al Montseny. Una excursió científica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilatació del cor, que alterna amb la sístole i provoca la repleció de sang en els ventricles. En prosòdia, llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu o a traslladar l'accent d'una síl·laba a la següent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d'extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos. El gran poema L'Atlàntida de Verdaguer. Composició poètica breu. Hi ha poemes de Salvat-Papasseit que m'agraden molt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inscriure o d'inscriure's. La cosa inscrita. Escrit breu en record de persones o d'esdeveniments, gravat en pedra, en marbre o en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació. Assentament principal fet en un registre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs. punt i coma V. punt. En mat., signe gràfic (,) que separa, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera. Interval musical molt petit equivalent a la novena part del to sencer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en una expiració. Bufada d'aire breu i de poca intensitat. Una alenada d'aire fred i humit. Una alenada de frescor. Alenada d'aire que porta una olor que es percep d'un sol cop. Passant per davant de la floristeria, m'ha vingut una alenada de gessamí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nota breu en què algú comunica d'una manera oficial alguna cosa. Un comunicat mèdic. Un comunicat de guerra. comunicat de premsa Text que s'envia als mitjans de comunicació de massa amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
unànime i manifestant-ho obertament i espontània. Nomenat president per aclamació. En la litúrgia judeocristiana, fórmula breu que canten els fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol secundari que es posa a vegades sota el títol principal. En cin., breu text intercalat entre les seqüències d'un film mut. Escrit que apareix en una sobreimpressió al peu de la imatge d'un film i tradueix els diàlegs originals a una altra llengua. Escrit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d'una manera dogmàtica. Dita breu sobre una veritat d'índole moral. En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. La sentència del tribunal [...]
