FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual les coses poden ésser considerades des de perspectives diferents, de tal manera que el coneixement que en podem tenir sempre està marcat per la perspectiva adoptada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'antiga noblesa militar japonesa, caracteritzat pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el codi d'honor del guerrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Informar, fer sabedor, donar (a algú) notícia. M'han assabentat de la seva fugida. Adquirir coneixement d'una notícia. No em va dir que s'havia casat; me'n vaig assabentar pels diaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de regles i principis de la crítica. Investigació científica de l'origen, el text, el caràcter, etc., de les obres literàries. Corrent filosòfic que posa en primer pla la crítica o la teoria del coneixement. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposició per l'absurd Provar-la demostrant la falsedat de la seva contradictòria. Provar o donar a conèixer amb signes exteriors, com posant davant els ulls. Demostrar agraïment, ingratitud. Demostrar coneixement, seny, bon cor. Demostrar enveja. Demostrar impaciència. Això sol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'enteniment. Nivell intel·lectual, capacitat intel·lectual. Adquirit mitjançant l'estudi. Coneixement intel·lectual, bagatge intel·lectual. Que requereix una sèrie de coneixements intel·lectuals i l'exercici de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tractada. Tractat preliminar. Allò que inicia al coneixement, a l'estudi, d'una ciència, d'una disciplina. Introducció a l'estudi de la física. Peça breu que precedeix algunes obres musicals. Fragment lent situat al començament de simfonies, d'obertures, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en les seves accions i manera de procedir, dona importància a les coses. És un home seriós. Que no obra sense reflexió o coneixement, a la lleugera, per riure-se'n o tractant d'enganyar. No lleuger ni voluble. Fer el seriós. No propici a la jocositat, a la frivolitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'arquitectura. Les formes arquitectòniques d'un edifici. Bell per la simplicitat de les línies arquitectòniques. Ciència de l'arquitectura, conjunt de les regles de l'arquitectura. Que sistematitza el coneixement. Mètode arquitectònic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
