espòs. calçasseso bragasses, marit que es deixa governar per la dona. cabró, el marit que consent l'adulteri de la seva dona. marit còmodeo marit consentit, íd. cuguço marit cuguçós(ant.), marit enganyat per la muller. banyuto marit enganyat, íd. cornut, íd. cornell, íd. Manuel Franquesa [...]

marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

marit(->) cònjuge home. El meu home treballa. consort pubill, espòs d'una pubilla. meitat, en la frase la meva meitat (al·lusió a un mite grec). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cabrot boc 2 marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. banyut banyat 2 m. marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

viuda escanyamarits, vídua que es casa per tercera vegada. Cp. desmaridada (adj.): sense marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dissoldre el matrimoni descasar desmaridar-se(només pron.), separar-se del marit. Cp. anul·lar (o invalidar) el matrimoni, separar-se, repudiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ésser (molt) de casa. El seu marit és molt de casa: no surt mai al vespre. 2 familiar, domèstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 aviciat. 2 (Dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella) marit.   Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Inclinat a reganyar. reganyaire reganyador, que reganya. renyinós remugador rondinaire Cp. renyós. Tenir, una dona, vida renyosa amb el marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]