Resultats de la cerca bàsica: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. indumentària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi de la manera de vestir segons els països i les èpoques. Peça o conjunt de peces de vestir que hom porta. [...]
2. bicorn
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret de dues puntes propi de la indumentària dels diplomàtics, dels acadèmics i d'alguns uniformes militars o escolars antics. [...]
3. alquisser
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'indumentària moresca semblant a una capa, usada també com a cobertor de llits, de taules i d'altres objectes. [...]
4. vistós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa goig de veure, que atreu la mirada pel seu bell aspecte, pel color, etc. La vistosa indumentària de la guàrdia imperial. Ocells que tenen un plomatge vistós. [...]
5. rebosillo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba fina que en la indumentària femenina tradicional cobria el cap, els costats de la cara, l'esquena i els pits, i acabava en punta prop de la cintura. [...]
6. toqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mocador femení de llana, de cotó o de seda que, plegat en diagonal, es porta al cap o al coll. Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn. [...]
7. femení -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat d'òrgans per a ésser fecundat. Flors femenines. Sexe femení. Propi de la dona. Gest femení. Indumentària femenina. Formes femenines. Relatiu o pertanyent a la dona. Òrgans genitals femenins. Nu femení. Relatiu o pertanyent al gènere femení. [...]
8. teixell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça quadrada de metall o de tela fina, pintada o guarnida de metall preciós o de pedreria, que hom portava per adorn de mantells i altres peces d'indumentària. Etiqueta de pell o de paper que conté el nom de l'autor i el títol del llibre i que hom enganxa al segon [...]
9. pèl
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció en què el pèl s'inclina naturalment. a pèl [o en pèl] Despullat de vestits, sense la indumentària, els complements o l'acompanyament habitual. Anar a pèl. Escalar a pèl, muntar un cavall a pèl. al pèl A pèl. al pèl Al punt, a mesura [...]