Àrea temàtica
Llengua auxiliar internacional artificial

Àrea temàtica
Europa

ca - esperanto
cod - esperanto
ar - اسبيرانتو
cy - Esperanto
de - Esperanto
en - Esperanto
es - esperanto
eu - esperantoa
fr - espéranto
gl - esperanto
gn - esperánto
it - esperanto
ja - エスペラント語
nl - Esperanto
pt - esperanto
ru - Эсперанто
zh - 世界语
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
L'esperanto és una llengua auxiliar internacional creada per l'oftalmòleg polonès Ludovic Lazarus Zamenhof als anys 1880. Se'n publicà la primera gramàtica el 1887.

Zamenhof va concebre una llengua senzilla i regular per a la comunicació internacional, bàsicament científica i, només secundàriament, literària i cultural.

Aquesta llengua artificial va ser construïda a partir d'un lèxic predominantment romànic (amb una certa contribució del germànic), una fonologia de base eslava i una morfologia basada en llengües indoeuropees occidentals. Altres aspectes, com la fraseologia i la pragmàtica, estan impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.

L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó.