FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
possibilitat. mode subjuntiu Mode verbal marcat per l'activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants. mode d'articulació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les dents una cosa o una persona No poder-hi posar afecte, tenir-hi aversió. prendre a dents una cosa Posar tota la voluntat a la seva consecució. tenir les dents esmolades [o venir amb les dents esmolades] Estar disposat a menjar molt, a disputar-se aferrissadament. tenir les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lineal o quantitat de moviment per l'espai relatiu a la impulsió efectuada. Manifestació de la voluntat. Jo no he fet cap mala acció a ningú. Cadascú és fill de les seves pròpies accions. Privar l'acció a algú. No és un home fet per a l'acció. Home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que giren sobre pius suportats per peces en què encaixen, o bé es fan córrer paral·lelament al mur, mitjançant les quals es pot cloure a voluntat l'obertura en un mur i impedir-ne, així, el pas a través. Una porta d'una fulla, d'un batent. Una porta de dues fulles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, limitacions, a la pròpia voluntat. Títol aplicat a Déu. El rei del cel i de la terra. El rei dels reis. Títol aplicat a certs caps. Rei dels heralds. rei d'armes En les corts medievals, oficial amb el càrrec de portar missatgeries importants, ordenar les grans cerimònies i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
força d'ànima, coratge. No tenir cor de fer una cosa. Un cor de lleó. Un cor de gallina. El vi bo dona bon cor. de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor. fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat. veure's amb cor de fer una cosa Veure-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llei a algú Exigir-li el compliment d'allò que és degut. fer la llei a algú Imposar-li la pròpia voluntat. llei de l'embut Tracte, norma, actuació, etc., arbitraris, desigualment avantatjosos. Regla establerta. Les lleis de la moda. Regla universal a la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i la consciència de tots els ciutadans d'ésser units i concordes. Les guerres per la unitat. L'ideal de la unitat de Catalunya. Qualitat d'allò que és únic. La unitat de Déu. Unitat d'origen. Quantitat elegida com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matemàtica de multiplicar. Set per sis fan quaranta-dos. Proporció. El deu per cent dels guanys. Seguida de la preposició a, expressa relacions que denoten: L'efecte o ús que no són imputables a voluntat o intenció. No ésser bo per a res. Aquest llapis no serveix per a escriure [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
