FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir parent per matrimoni. El pare el volia emparentar amb els Roca de Figueres. Esdevenir parent per matrimoni. Hauries de pensar bé amb qui t'emparentes! estar emparentat Tenir parentiu. Està emparentat amb les millors famílies del poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre (una pinya). Pegar amb el puny clos al cap (d'algú). Mira que t'espinyaré! Espinyar el nas, els morros, a algú. haver-se d'espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Si la vas a veure t'estimarà la visita. estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: venir amb mi o anar amb ell? Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts). estimar la demanda Acceptar una petició. Amar. Cada dia l'estimava més. T'estimo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secretar saliva en abundància. Agafar salivera a la vista d'una cosa gustosa. Ens van portar un plat d'arròs que feia ensalivar. Mullar de saliva. Em fa angúnia ensalivar els segells. Ensaliva't les mans abans d'agafar l'eina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevar (algú) en rang, dignitat, poder, etc. Exaltar una artista. Elevar (un sentiment) a un alt grau d'intensitat. Enfervorir-se, deixar-se emportar per una passió. Ell s'exalta, quan conta el que li ha passat! Tingues calma: no t'exaltis així. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar (les parts d'alguna cosa) amb metxes, clàvies, etc. Disposar (les peces d'un mecanisme, d'una màquina, etc.) per tal que funcionin adequadament. Arranjar (un assumpte difícil, un afer embolicat). No sé pas com t'ho manegues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és tal cosa i res més. Que és fàcil. És un càlcul molt senzill. Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t'hi trobaràs bé; són una gent senzilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ànsia a fer una cosa ràpidament. Tenia pressa a acabar la feina. Ara tenen pressa per aconseguir les llicències. Dona-li pressa, que ha d'anar a l'aeroport. Noi, porto pressa: no em puc entretenir. Cuita: dona't pressa! de pressa Ràpidament. Ves de pressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressa familiaritat amb l'interlocutor. En Joan i jo ens tractem de tu. de tu a tu Personalment, amb franquesa. Hem parlat de tu a tu. Forma que expressa impersonalitat. Quan ets petit tot t'ho trobes fet, però quan ets gran t'ho has de fer tot tu. [...]
