Resultats de la cerca frase exacta: 229
|
31.
ploraner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el costum de plorar. Ploracossos. Herba blenera. [...]
|
|
32.
reganyós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el costum de reganyar. Una vella reganyosa. [...]
|
|
33.
desavesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre un avés o costum (a algú). Finalment he desavesat el nen de fer la pipa. Perdre un avés o costum. Fumar em perjudica, però no me'n sé desavesar. [...]
|
|
34.
caducar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar pròxim a caure, a desaparèixer. Un decret, un costum, una llei, etc., perdre la força o la validesa per manca d'ús o altra raó. Un producte caducat. Els iogurts han caducat. [...]
|
|
35.
burleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home o dona que es burla per costum de tot. Burlaner. [...]
|
|
36.
mossegaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mossega, que té el costum de mossegar. Una mula mossegaire. [...]
|
|
37.
nomo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. nomós, 'llei', 'costum'. Ex.: nomologia, nomografia. [...]
|
|
38.
acostumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l'estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir. Prendre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima. Davant d [...]
acostumar
|
|
39.
critiquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Criticar per sistema i per costum. Tot ho critiqueja. Et passes la vida critiquejant. [...]
|
|
40.
immemorial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'origen tan llunyà que se n'ha perdut la memòria. Un costum immemorial. [...]
|
acostumar
1 1 v. tr. [LC] Fer prendre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l'estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir.
1 2 v. intr. pron. [LC] Prendre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima.
2 1 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de , fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou.
2 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de , esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure.