Resultats de la cerca bàsica: 260
|
21.
departir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
|
|
22.
semblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
semblava el mateix. Semblava un mort. Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Em sembla que no es diu així. Tens raó, em sembla. —Què et sembla si hi anàvem ara mateix? —Em sembla molt bé. Em sembla [...]
|
|
23.
pollancre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
femenins molt laxos, originari de l'Àsia occidental i del nord d'Àfrica, plantat i naturalitzat a la comarca d'Elx (Populus euphratica). pollancre del Canadà Pollancre molt semblant al pollancre ver, híbrid d'aquest i el carolí, amb caràcters mesclats d'aquestes dues [...]
|
|
24.
doctrina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és objecte d'ensenyament. Allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una església. Cos de principis religiosos. Doctrina cristiana. Catequesi 2 . Els nens van a doctrina. Cos de principis en alguna branca de coneixements. Una doctrina [...]
|
|
25.
alarma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
|
|
26.
amic -iga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Qui troba ver amic troba tresor. Som amigues d'anys. Que té afecció per algú o alguna cosa. Amic dels homes, dels animals. Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern. Que afavoreix algú o [...]
amic -iga
|
|
27.
concedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
|
|
28.
semblança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aparença 1. Fals sota semblança de ver. Esbós biogràfic. Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva, la raó. [...]
|
|
29.
suposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, admetre com a cert o real (allò que imagina com a tal). Jo suposo que ja deuen haver arribat. Tots el suposàvem mort. Admetre com a ver per als efectes d'una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t'he dit [...]
|
|
30.
error
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunyar-se del ver, del just. Cometre un error. Caure en un error. Esmenar un error. Adonar-se algú del seu error. Treure algú del seu error. Fer veure a algú el seu error. Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat. Error de judici, de [...]
|
amic -iga
1 1 adj. i m. i f. [LC] Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Qui troba ver amic troba tresor. Som amigues d'anys.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que té afecció per algú o alguna cosa. Amic dels homes, dels animals.
1 3 adj. i m. i f. [LC] Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern.
1 4 adj. i m. i f. [LC] Que afavoreix algú o alguna cosa. Un sobirà amic de les arts.
2 m. i f. [LC] pop. Amant² 3 . En Soteres i l'amiga. La Joana i el seu amic.
3 adj. [LC] Que mostra afecció, no hostil, favorable, propici. Una paraula amiga.