Resultats de la cerca bàsica: 260
|
21.
departir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
|
|
22.
semblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
semblava el mateix. Semblava un mort. Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Em sembla que no es diu així. Tens raó, em sembla. —Què et sembla si hi anàvem ara mateix? —Em sembla molt bé. Em sembla [...]
|
|
23.
pollancre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
femenins molt laxos, originari de l'Àsia occidental i del nord d'Àfrica, plantat i naturalitzat a la comarca d'Elx (Populus euphratica). pollancre del Canadà Pollancre molt semblant al pollancre ver, híbrid d'aquest i el carolí, amb caràcters mesclats d'aquestes dues [...]
pollancre
|
|
24.
doctrina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és objecte d'ensenyament. Allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una església. Cos de principis religiosos. Doctrina cristiana. Catequesi 2 . Els nens van a doctrina. Cos de principis en alguna branca de coneixements. Una doctrina [...]
|
|
25.
alarma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
|
|
26.
amic -iga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Qui troba ver amic troba tresor. Som amigues d'anys. Que té afecció per algú o alguna cosa. Amic dels homes, dels animals. Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern. Que afavoreix algú o [...]
|
|
27.
concedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
|
|
28.
semblança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aparença 1. Fals sota semblança de ver. Esbós biogràfic. Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva, la raó. [...]
|
|
29.
suposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, admetre com a cert o real (allò que imagina com a tal). Jo suposo que ja deuen haver arribat. Tots el suposàvem mort. Admetre com a ver per als efectes d'una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t'he dit [...]
|
|
30.
error
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunyar-se del ver, del just. Cometre un error. Caure en un error. Esmenar un error. Adonar-se algú del seu error. Treure algú del seu error. Fer veure a algú el seu error. Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat. Error de judici, de [...]
|
pollancre
1 1 m. [AGF] [BOS] [LC] Arbre caducifoli del gènere Populus , de la família de les salicàcies, dioic, amb els borrons viscosos, de fulles amb pecíol comprimit, flors verdoses en aments penjants, fruit en càpsula i llavors amb un plomall de pèls blancs.
1 2 m. [AGF] [BOS] [LC] Pollancre de capçada allargada i de fulles romboidals, menudament serrades, que creix en terres humides, principalment a les riberes (Populus nigra ).
1 3 [AGF] [BOS] pollancre carolí Carolina 1.
1 4 [BOS] pollancre d'Elx Pollancre de fulles coriàcies d'un verd glauc, les joves lanceolades, les altres deltoides o reniformes, i d'aments femenins molt laxos, originari de l'Àsia occidental i del nord d'Àfrica, plantat i naturalitzat a la comarca d'Elx (Populus euphratica ).
1 5 [AGF] [BOS] pollancre del Canadà Pollancre molt semblant al pollancre ver, híbrid d'aquest i el carolí, amb caràcters mesclats d'aquestes dues espècies, que comprèn moltes cultivars i és plantat com a ornamental i per beneficiar-ne la fusta (Populus × canadensis ).
1 6 [AGF] [BOS] pollancre gavatx Pollancre d'una varietat de conreu, de branques dretes, acostades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta (Populus nigra cv. 'Italica').
1 7 [AGF] [BOS] pollancre ver Pollancre 1 2.
2 m. [AGF] [IMF] Fusta de pollancre.